PECAT AMAGAT… I LA COA FORA

Parèmia, mare, amb un vel al cap, s’acosta a un confessonari. S’agenolla i es senya.

PARÈMIA MARE – Ave Maria Puríssima.

VEU DEL RECTOR –Sin pecado concebida María Santísima.

PARÈMIA – Pare, m’acuse de discutir amb la meua germana.

RECTOR – Has de dir: d’haver discutit, filla meua. Si ara estàs ací és perque ja t’has penedit del teu acte. Seguix, filla, seguix.

PARÈMIA – També he discutit amb la veïna de cal costat perque és una bagassa i una malparladora. I sempre està espiant-me.

RECTOR – Has de tindre paciència, filla meua, has de tindre molta paciència, que el Senyor, tu ja saps que t’ho compensarà tot allà dalt. Qué tal en casa?

PARÈMIA –Ai!

RECTOR – Eixe ai! vol dir malament o bé? Com es porta el teu home?

PARÈMIA – Ai!

RECTOR – Eixe ai…

PARÈMIA – Tallant-lo, nerviosa; alçant la veu Eixe ai vol dir malament, molt malament.

RECTOR – Tranquil i tractant de calmar-la Calma, filla meua, calma. No t’excites. No passa res. És que ell no es porta bé? Teniu problemes per a acabar el mes?

PARÈMIA – No, si tots els problemes foren com eixe… Jo crec que… Jo crec que… se’n va… Pausa llarga.

RECTOR – On se’n va, filla meua?

PARÈMIA – De putes, senyor rector.

RECTOR – Ah! En eixe cas, li hauries de dir que passara ell també pel confessonari. I, qué et fa pensar això?

PARÈMIA – Això… Que… Es trau un mocador de la butxaca i se sona amb força. Plega el mocador i se’l torna a guardar.

RECTOR – Impacientant-se Qué…?

PARÈMIA – Que… ja fa molts dies que… em demana… que m’obliga a fer unes coses…!

RECTOR – Al llit?

PARÈMIA –Sí, clar, al llit.

RECTOR – I qué t’obliga a fer?

PARÈMIA – No sé… No sé si sóc capaç de contar-ho, senyor rector.

RECTOR – Clar que sí, filla meua. Com no has de ser capaç? Trau-ho tot. Voràs com, en acabant, et trobes millor. Et demana coses… poc habituals, veritat?

PARÈMIA – Rares. Vol que li faça coses rares. I jo no sé, no vull. Jo només he fet l’amor de la manera tradicional. Sempre ho he fet d’eixa forma, i ara no pense canviar.

RECTOR – Filla meua, has de tindre paciència que tu ja saps “que amb paciència es guanya el cel” Qué et demana que li faces?

PARÈMIA – Coses rares, ja li ho he dit.

RECTOR –Com ara… qué?

PARÈMIA – Coses amb la boca. I amb la boca no, senyor rector, per la boca entre la santa hòstia amb el Nostre Senyor només. I  jo no vaig a usar-la per a fer… eixes coses. I també em busca forats… prohibits, per… ai! no puc dir-ho, senyor rector, no puc dir-ho.

RECTOR – Tinc paciència, si a ell li agrada, tu no deuries… Si tu no el satisfaç, ell buscarà en un altre lloc aquelles coses que no troba en casa.

PARÈMIA – Jo no sé si és aixina o al revés. Que se n’ha anat per ahí i s’ha ensenyat coses que no sabia… perque abans no m’havia demanat mai fer eixes porqueries…

RECTOR – Les persones canvien i van trobant-se necessitats… Jo crec que hauries de tindre paciència i procurar…

PARÈMIA – Ja no em vol.

RECTOR – Per qué dius això?

PARÈMIA – Em pega. Ja m’ha pegat  tres voltes. Ahir va arribar borratxo i volia que li fera… i jo no volia. I em va pegar una palissa que encara estic tota cruixida.

RECTOR – Clar, jo ho entenc. Com tu no et portes tan bé com ell voldria…

PARÈMIA – Pero, si jo… no puc portar-me millor. Sempre té la casa a punt. Quan em toca anar a fer les classes de la Sección Femenina, abans ja ho he arreglat tot. I si vol que li facen… això, que li ho facen fora de casa. Jo no ho impediré.

RECTOR – No,no, filla meua, no t’equivoques. Tu tens l’obligació, com una santa ama de casa cristiana que eres, i com els ensenyes a les teues alumnes, de complaure al teu home. Has de fer-li cas i obsequiar-lo en totes les seues necessitats. És la teua obligació.

PARÈMIA – Ja no pot resistir més i arranca a plorar –Pero, em pega…!

RECTOR – Quan està borratxo. En eixe cas, els hòmens perden els sentits i no saben qué fan. Vinga, vinga, no t’ho prengues a plors ara. Tin paciència, i procura fer les coses que ell vol, voràs com, si ho fas, canvia tot. I dis-li… no, millor, insinua-li, que no tarde molt a vindre a confessar-se, que ja parlaré jo amb ell. I no plores. Resa tres Avemaries Ego te absolvo a pecatis tuis, in nomine patri et filiis et spiritu sancti…

(Ella, dubtant, fa el senyal de la creu, s’alça i se’n va plorant)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s