A La Xara es vam trobar a una població molt compromesa amb el feminisme, impulsat des de l’Ajuntament, i ens van posar els pels de punta amb l’acte reivindicatiu que van fer abans de la nostra representació, on, després de llegir el manifestes oficial, es va retré homenatge a cadascuna de les dones assassinades en el que portem d’any a l’estat espanyol, llegint un per un els noms, les dates i la forma en que va morir, cadascuna representada per una persona diferent del públic.
Aquest homenatge ens va donar una força i emoció especial per a començar la nostra representació, i amb el públic molt a prop.
Al final de la representació vam arreplegar estes parèmies per a tancar per sempre en el nostre bagul:
Hi va haver qui les va voler enterrar totes en una:
També ens van deixar esta que vosaltres jutjareu si es per a soterrar o per a conservar, a més amb l’aclariment igualitari que fa qui la escrit:
I no van faltar les reivindicacions:
De vegades no cal anar a un gran teatre per a fer una gran representació, un públic nombrós, proper i afectuós, en una sala petita, és una regal preciós per a les actrius i actors.
El Palau De Parèmia 