PECAT AMAGAT… I LA COA FORA

Parèmia, mare, amb un vel al cap, s’acosta a un confessonari. S’agenolla i es senya.

PARÈMIA MARE – Ave Maria Puríssima.

VEU DEL RECTOR –Sin pecado concebida María Santísima.

PARÈMIA – Pare, m’acuse de discutir amb la meua germana.

RECTOR – Has de dir: d’haver discutit, filla meua. Si ara estàs ací és perque ja t’has penedit del teu acte. Seguix, filla, seguix.

PARÈMIA – També he discutit amb la veïna de cal costat perque és una bagassa i una malparladora. I sempre està espiant-me.

RECTOR – Has de tindre paciència, filla meua, has de tindre molta paciència, que el Senyor, tu ja saps que t’ho compensarà tot allà dalt. Qué tal en casa?

PARÈMIA –Ai!

RECTOR – Eixe ai! vol dir malament o bé? Com es porta el teu home?

PARÈMIA – Ai!

RECTOR – Eixe ai…

PARÈMIA – Tallant-lo, nerviosa; alçant la veu Eixe ai vol dir malament, molt malament.

RECTOR – Tranquil i tractant de calmar-la Calma, filla meua, calma. No t’excites. No passa res. És que ell no es porta bé? Teniu problemes per a acabar el mes?

PARÈMIA – No, si tots els problemes foren com eixe… Jo crec que… Jo crec que… se’n va… Pausa llarga.

RECTOR – On se’n va, filla meua?

PARÈMIA – De putes, senyor rector.

RECTOR – Ah! En eixe cas, li hauries de dir que passara ell també pel confessonari. I, qué et fa pensar això?

PARÈMIA – Això… Que… Es trau un mocador de la butxaca i se sona amb força. Plega el mocador i se’l torna a guardar.

RECTOR – Impacientant-se Qué…?

PARÈMIA – Que… ja fa molts dies que… em demana… que m’obliga a fer unes coses…!

RECTOR – Al llit?

PARÈMIA –Sí, clar, al llit.

RECTOR – I qué t’obliga a fer?

PARÈMIA – No sé… No sé si sóc capaç de contar-ho, senyor rector.

RECTOR – Clar que sí, filla meua. Com no has de ser capaç? Trau-ho tot. Voràs com, en acabant, et trobes millor. Et demana coses… poc habituals, veritat?

PARÈMIA – Rares. Vol que li faça coses rares. I jo no sé, no vull. Jo només he fet l’amor de la manera tradicional. Sempre ho he fet d’eixa forma, i ara no pense canviar.

RECTOR – Filla meua, has de tindre paciència que tu ja saps “que amb paciència es guanya el cel” Qué et demana que li faces?

PARÈMIA – Coses rares, ja li ho he dit.

RECTOR –Com ara… qué?

PARÈMIA – Coses amb la boca. I amb la boca no, senyor rector, per la boca entre la santa hòstia amb el Nostre Senyor només. I  jo no vaig a usar-la per a fer… eixes coses. I també em busca forats… prohibits, per… ai! no puc dir-ho, senyor rector, no puc dir-ho.

RECTOR – Tinc paciència, si a ell li agrada, tu no deuries… Si tu no el satisfaç, ell buscarà en un altre lloc aquelles coses que no troba en casa.

PARÈMIA – Jo no sé si és aixina o al revés. Que se n’ha anat per ahí i s’ha ensenyat coses que no sabia… perque abans no m’havia demanat mai fer eixes porqueries…

RECTOR – Les persones canvien i van trobant-se necessitats… Jo crec que hauries de tindre paciència i procurar…

PARÈMIA – Ja no em vol.

RECTOR – Per qué dius això?

PARÈMIA – Em pega. Ja m’ha pegat  tres voltes. Ahir va arribar borratxo i volia que li fera… i jo no volia. I em va pegar una palissa que encara estic tota cruixida.

RECTOR – Clar, jo ho entenc. Com tu no et portes tan bé com ell voldria…

PARÈMIA – Pero, si jo… no puc portar-me millor. Sempre té la casa a punt. Quan em toca anar a fer les classes de la Sección Femenina, abans ja ho he arreglat tot. I si vol que li facen… això, que li ho facen fora de casa. Jo no ho impediré.

RECTOR – No,no, filla meua, no t’equivoques. Tu tens l’obligació, com una santa ama de casa cristiana que eres, i com els ensenyes a les teues alumnes, de complaure al teu home. Has de fer-li cas i obsequiar-lo en totes les seues necessitats. És la teua obligació.

PARÈMIA – Ja no pot resistir més i arranca a plorar –Pero, em pega…!

RECTOR – Quan està borratxo. En eixe cas, els hòmens perden els sentits i no saben qué fan. Vinga, vinga, no t’ho prengues a plors ara. Tin paciència, i procura fer les coses que ell vol, voràs com, si ho fas, canvia tot. I dis-li… no, millor, insinua-li, que no tarde molt a vindre a confessar-se, que ja parlaré jo amb ell. I no plores. Resa tres Avemaries Ego te absolvo a pecatis tuis, in nomine patri et filiis et spiritu sancti…

(Ella, dubtant, fa el senyal de la creu, s’alça i se’n va plorant)

ARLEQUÍ I COLOMBINA

ARLEQUÍ.- Llegint una fitxa, canta en, més o menys, forma de rap.

La mare que tinga filles
que se les sàpia guardar
que són com les peladilles
que tots les volen tastar.

COLOMBINA.- Li furta la fitxa

Les filles es guarden soles
perque són majors d’edat
i tenen cames i braços
i un cervell molt ben posat.

ARLEQUÍ.-

Les xiques del carrer nou
totes filen a la lluna
per a fer-se l’aixovar
i no se’n casa ni una.

COLOMBINA.- Li furta la fitxa

Les xiques del carrer nou
diu que no es volen casar
filar han vist que és negoci
i s’han independitzat.

ELS DOS JUNTS.-

Que sí sí, que si no,
la qüestió és voler.
Les paraules infames
al Bagul Justicier.

S’acosten al bagul i tiren les fitxes.

“ECONOMÍA DOMÉSTICA PARA BACHILLERATO Y MAGISTERIO” (Sección Femenina, 1958)

Parèmia mare, professora reprimida de la “Sección Femenina” amb un llibre davall del braç, vestida de forma recatada, entra a l’aula saluda i s’assenta.

Buenos días.  Hoy les voy a dar, mis queridas señoritas,  futuras amas de casa, unos consejos muy importantes, si ustedes quieren que su hogar, el día de mañana, sea como ha de ser hoy en día. Tomen notas, por favor:

“Mujer: Cuando tu marido vuelva del trabajo, ten preparada una comida deliciosa, especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en tono bajo, relajado y placentero. Hazte un poco más interessante para él. Su duro día de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es proporcionárselo. Durante los días más fríos, deberías preparar y encender un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él”.

Les aclaro. El texto no quiere decir que tu marido se relaje frente a sí mismo, no. “él se relaje frente a él” significa frente al fuego. El segundo ‘él’ es el fuego, ese fuego maravilloso que tu le has preparado para que él, tu marido, pueda ser feliz en su “hogar dulce hogar”. ¿Entendido? Bien, sigo.

“Intenta comprender su mundo de tensión y estrés, y sus necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón cómodo. No le pidas explicaciones; recuerda que él es el amo de la casa. Preocuparte por la comodidad de tu marido te proporcionarà una satisfacción personal inmensa. Minimiza cualquier ruido. En el momento de la llegada, elimina zumbidos de la lavadora o aspirador. Salúdale con una càlida sonrisa y demuéstrale tu deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus temas de conversación son más importantes que los tuyos. Anima a tu marido a poner en pràctica sus aficiones, y si tú tienes alguna, intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las mujeres son triviales comparados con los de los hombres. Nunca te quejes si llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti.”

Claro, ¿Qué más da si se va por ahí…? A fin de cuentas… ¿Que llega tarde…? No vas a pensar que se ha ido con otra… o de juerga con los amigos… ¿No es mucho más práctico pensar que ha tenido mucho trabajo y se ha tenido que quedar en la oficina?

Algunes alumnes entremaliades riuen

¡Señoritas! ¿A qué vienen esas risas? Les recuerdo que esto es materia de examen ¿Está claro? Bien, sigo.

“Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación,  ten en cuenta que, aunque la higiene femenina es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.

Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que esto podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche.”

Les alumnes seguixen rient. Ella els llança una mirada fulminant. Tus de forma provocadora cara a elles.

En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones: Si tu marido te pidiera pràcticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Si él siente la necesidad de dormir, que sea así, no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de la mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar.

Les alumnes riuen. Ella les fulmina amb la mirada de nou, s’alça

Les recuerdo que va para examen. Buenos días.

Se’n va amb aire digne.

ENTRE EL POC I EL MOLT, HI HA UNA MIDA

Jesica, molt prima, minifalda, un ull morat. Vanessa li aguanta el front mentre Jesi vomita en la tassa d’un wàter.

VANESSA –Ja, tia?

JESICA –Uf! tia, és que ma mare és un plom, tia, em fa menjar cinc voltes al dia, tia, cinc voltes al dia, tia, cinc. Tinc males ganes jo de casar-me de veres i anar-me’n de casa. Cinc voltes em fa menjar ma mare, tia.

VANESSA –Ja, ja, cinc. Uf! Cinc! I tu ho tires de seguideta, només acabar, no tia? Encara no m’has dit qué t’ha passat a l’ull.

JESICA –No, tia, de seguida no, tia. Només puc. Hui m’ha fet engolir-me un soparot de l’hòstia, tia, de l’hòstia… A l’ull… no m’ha passat res. (Mirant-se el cos i palpant-se’l) M’agradaria ser model i fer passarel.la, tia… Uauuu!

VANESSA –Qué has sopat?

JESICA Mirant-se a l’espill-Una sopa de peix, tia, buafff! de peix, tia, i en acabant m’ha fet menjar-me una taronja, tia, una taronja, tia, una taronja. Diu que té vitamina i jo qué sé… una taronja… Al meu home no li agrade grossa, saps. Ahir em va pegar i tot. I l’han denunciat. Estic molt grossa, no, Vane?

VANESSA –Molt grossa? No, estàs bé. Et va pegar? No comportes, tia, no el deixes que et pose la mà damunt.

JESICA –No m’enganyes,tia, no m’enganyes. Estic feta una vaca-burra; mira quin cul que tinc… i quina panxa… Uf! Estic horrible, tia, horrible. Demà no pense menjar res en tot el dia.

VANESSA –Diuen que és bo esmorzar bé perque aixina t’alimentes i tens tot el dia per a eliminar calories. Pero, no el deixes posar-te la mà damunt, Jesi.

JESICA –Ni pensar-ho! esmorzar bé! Qué vol dir ‘esmorzar bé’? Vols que m’engulga una sopa de peix a les nou del matí, o qué?

VANESSA –Jo em menge una poma, tia, an apple a day keeps de doctor away, tia, en acabant, una llesca de pa amb margarina i melmelada, i un got de llet; si no, ma mare no em deixa eixir de casa.

JESICA –Uauu! Pero, tu estàs bé del cap, tia? Tu estàs bé del cap, apple a day? Amb això, jo puc passar… tres setmanes com a mínim. Torna a tocar-se les natges i la panxa Estic grossa, veritat? Açò no pot ser. I tu dines i sopes i tot…?

VANESSA –Poquet, pero sí, desdejune, esmorze, dine, sope i, per anar-me’n a dormir, m’agrada pendre’m un got de llet, em relaxa i puc dormir més a gust.

JESICA –Uauu! Tu estàs malament del cap, tia, tu estàs… Jo no vull relaxar-me per a dormir, perferixc dormir amb la panxa buida, d’eixa manera, com tinc tant de desfici, em passe la nit pegant voltes pel llit, i creme calories, tia, creme totes les calories. Saps per qué estic tan grossa? Hi ha voltes que m’entren unes ganes de menjar xocolate, tia, unes ganes…! Que si no en menjara, em moriria, tia, em moriria, segur.

VANESSA –Que va, que va, tia; això és bo. Les dones necessitem menjar xocolate, tia, i sucre i fècula i greix.

JESICA –Greix, tia… Tu estàs bé del cap, tia?

VANESSA –Que sí, que sí, tia. Els hòmens, en canvi, preferixen menjar carn roja perque necessiten més proteïnes; pero, si t’abellix menjar xocolate, no et frenes, tia, que això és saníssim.

JESICA –Sí? D’acord, em deixes més tranquil.la. Tu no saps la mala consciència que m’entra cada volta que em pose un trosset de xocolate a la boca, tia; tu no ho saps…

VANESSA –Jo també en menge de quan en quan, i no em trobe grossa. Estic bé, no Jésica?

JESICA –No sé… Jo a tu et veig bé, en canvi jo… Un elefant, tia. Uff! Potser que, amb l’ull vermell este que tinc, no estiga guapa, tia, pero, a mi, de veres, de veres, els que em preocupen són estos quilos de més que no puc llevar-me mai de damunt. Passa’m això.

VANESSA Li dóna una botelleta d’aigua Beu, ja que no menges…

JESICA  -Dus. Tinc molta set…

VANESSA -Pero, conta’m qué et va fer eixe caracollons.

JESICA A punt de posar-se-la a la boca, la retira L’aigua no deu tindre calories, no, tia?

VANESSA –No. No sé… Jo no sóc metge, pero diuen que no en té.

JESICA –És que si té calories, pare de beure ara mateix, eh! encara que em quede més seca que una pansa.

VANESSA –Pero, Jesi, tia, quina mania que tens! Oblida’t de les calories, tia, oblida-te’n  ja, tia, i disfruta de la vida. Si estàs molt bé. Jo et veig una miqueta flaca i tot.

JESICA Saltant com un lleó Flaca! Vols burlar-te de mi, tia? Em trobes flaca, tia? Mira, mira quin cul que tinc, hòstia! Tot això és greix, calories que s’han anat acumulant ací, al cul, i, en acabant, aniran acumulant-se ací, a la panxa, i, finalment, m’unflaré com un  porc, tia, com un porc. Flaca, diu! Tu estàs cega, tia, tu estàs cega. Au, anem!

VANESSA –On vols que anem ara, tia?

JESICA –A cremar calories, tia, a la pista; mone a ballar!

Puja la música discotequera. Jesica es mou molt animada i disposta a cremar totes les calories del món.