Parèmies aportades per alumnes dels IES de Teulada, IES Enric Valor d’Orba, IES Matemàtic Vicent Caselles Costa de Gata de Gorgos i IES de Pedreguer – 22/11/2021 – Auditori Teulada Moraira

A l’Auditori Teulada Moraira hem fet dues representacions, una el diumenge 21 de novembre, per a públic general, i l’altra el dilluns 22 de novembre per alumnes d’institut, amb edat a partir de 14 anys.

En la representació de dilluns hem tingut un públic meravellós, i això ens fa reafirmar-nos en la nostra convicció de que la gent jove mereix tots els nostres respectes, i que indubtablement la nostra espècie te un bon futur.

Ens han dedicat varies ovacions, d’eixes que no t’esperes, de les que seran difícils d’oblidar.

Som sabedores de que tots han fet l’activitat que els proposem d’arreplegar parèmies a les seues classes, alguns s’encarregaran ells mateixos de soterrar-les, altres les han dut al teatre, i han omplert, entre alumnes i professors, el nostre bagul justicier de parèmies que van des de allò més tradicional a lletres de cançons ben actuals i que no s’haurien d’haver escrit mai.

Ja teníem ganes de que algú s’atrevís a tirar al bagul justicier eixes cançons que nos ens fan gens de be:

En un full a doble cara trobem unes frases:

Diuen que la Sultana Aixa, mare d’Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad, més conegut pel cristianisme com Boabdil, últim Rei musulmà a Granada, el 2 de gener de 1942, en eixir de Granada, li va dir al seu fill: “No llores como mujer lo que no supiste defender como hombre”. Però això és una llegenda, realment aquesta frase no va ser mai dita per Aixa, forma part de la imaginació del pare Echevarría que al segle XVIII publica el llibre “Los Paseos de Granada”, en què pretén denigrar la figura de Boabdil. Aquesta frase la tancarem al bagul, però les altres dos del full les conservarem, encara que no sabem si es te clar que és el masclisme i que és el feminisme.

Ens han deixat un munt de fulls de quadern amb parèmies i manaments que denigren a les dones, però també al homes, perquè un home no pot plorar? També hi ha alguna per ací que continua utilitzant a les dones per insultar al poble veí. Tot això barrejat amb frases positives i d’empoderament que no soterrarem i les tindrem sempre presents:

Per finalitzar volem agrair els aplaudiments i elogis, aquest no sabem si és d’una alumna, un alumne o del professorat:

La gent jove ens dona exemple, i esperem que facen d’este mon un mon millor que el que nosaltres hem pogut fer fins ara.

Arreplegat el 21/11/2021 a l’Auditori Teulada Moraira

Teníem moltes ganes d’actuar a este escenari, des de feia temps, i la veritat es que l’experiència va ser molt satisfactòria.

Vam tindre públic de tota la comarca i de la comarca veïna, de les dues Marines, i va ser una gran representació.

El públic, a banda de gaudir de l’espectacle i demostrar que gaudien, va ser molt generós, i va omplir bona cosa el nostre bagul.

Comencem per una versió de la jota que sona en l’espectacle:

No l’havíem sentit mai i ens te bocabadats.

Continuem amb un grapat de parèmies i brofegades que cal desterrar, algunes utilitzant a les dones per expressar la rivalitat entre pobles veïns, i moltes d’elles no les teniem encara:

Ens crida l’atenció esta, que fa referència a les bruixes, i que ens animà a tirar endavant un nou projecte que tenim en marxa, i que no sabem si és per a soterrar o per a rescatar… que penseu?

Va haver qui va voler reivindicar allò que sempre s’ha considerat masculí:

I tenim alguns missatges d’empoderament, que agraïm i us transmetem:

També va haver qui va voler expressar que li havia agradat el que havia vist, alguns entre les parèmies anteriors, altres específicament:

Estem molt contents de l’actuació, ja tenim ganes de tornar a actuar a l’auditori.

Arreplegat el 26/09/2021 a Jesús Pobre – El Palau de Parèmia al Palau de la Pansa

El recorregut de “EL PALAU DE PARÈMIA” comença ja fa anys en la ment prodigiosa de Lluís Fornés (alter ego d’“El Sifoner”), i va veure una llumeneta el 10/10/2009, ja fa dotze anys, en una lectura dramatitzada que varem fer a Jesús Pobre. Enguany hem tornat a Jesús Pobre, on va veure la llum, però esta vegada amb una obra de teatre musical que ja ha rodat per un quants llocs de la nostra geografia, i que ara compleix cinc anys als escenaris. D’esta manera tanquem un cercle, per a agafar forces i començar una nova etapa. Continuarem mentre quede una mica de violència contra de les dones en qualsevol de les seues manifestacions, encara que siga fent petites gires a març i/o a novembre, encara que enguany hi ha hagut atrevits l’han programat en altres dates. Malauradament, des de que la nostra obra va nàixer al cabet de Lluis Fornés, fins ara, no ha perdut actualitat.

Aquest representació no podia fer-se en millor escenari que en el Gran Riurau, un entorn magnífic que li ha donat a la representació un tarannà molt especial. La proximitat del públic, la peculiaritat de l’espai, al que hem hagut d’adaptar la posada en escena, i el trobar-nos a casa, han fet d’esta representació una ocasió única.

Aquestes imatges, capturades per un espectador molt especial, us poden donar una idea de com va ser la representació, si no vareu poder estar:

En la lectura de 2009 ja vam poder arreplegar algunes bones parèmies en el col·loqui que vam fer en acabar, com ara:

“La dona com la paella, primer ben fregada i després penjada”

“Busca-la prima i neta, que grossa i bruta ja es farà”

“La fava i la dona tot l’any és bona”

“Del llevant i del ponent de la dona sigues parent”

… i moltes altres, algunes d’elles van ser incloses en l’espectacle final. Vam fer una bona arreplegada aquell dia, totes elles han anat apareixent en les representacions posteriors i que podeu veure en les diferent entrades d’este blog.

En la representació d’ahir, el públic va ser més tímid, ja ho havien donat tot en l’altra ocasió.

Ens van deixar una frase de les que diuen els verdaders ignorants:

un elogi, que agraïm:

i cinc euros:

Açò sí que no ens ho havien deixat mai! No hem trobat res escrit en el billet que siga digne de ser tancat per sempre. Tal vegada és d’algú que va pensar que l’actuació no estava prou ben pagada. Farem amb ell una donació a alguna entitat que puga fer alguna cosa bona amb els diners.

QUIN GUSTET D’ACTUAR AL RIURAU.

Arreplegat el 25/09/2021 al Ràfol d’Almúnia

L’actuació al Ràfol d’Almúnia va ser tot un goig. Vam poder gaudir d’una acollidora sala, que pocs pobles de les dimensions d’aquest, poden tindre; fruit del gust pel teatre que tenen al poble.

Vam gaudir d’una molt bona representació on el públic va ser excel·lent, rient i plorant en la justa mesura i participant on calia. Si al públic li poguérem posar nota, la nostra per a ells seria matricula d’honor.

Vam sortit molt contents de la representació.

Encara que en van transmetre la seua satisfacció amb l’obra, a l’hora de deixar al nostre bagul les seues aportacions van estar més discrets. Ens van deixar un parell de xerrades d’eixes que no cal pronunciar:

I unes paraules d’ànim:

Agraïts i emocionats, volem donar les gràcies.

Arreplegat el 04/08/2021 a Benidoleig – La Tornada

Després de 21 mesos, degut a la pandèmia, sense posar en un escenari la nostra obra, a Benidoleig ens han donat l’oportunitat de tornar, i per primera vegada ho fem en un escenari a l’aire lliure.

A pesar de les mascaretes en el públic, a pesar de la gran plaça, a pesar de la distància, a pesar de rosada, va ser una boníssima representació on vam sentir el públic molt a prop, i ens vam trobar acompanyats del seu caliu.

Una meravellosa benvinguda al nostre equip de dos noves actrius: Andrea Sisternes i Úrsula Cuocolo, que van estar les dos espectaculars. Ens sentim molt agraïts de tindre-les entre nosaltres.

En el nostre bagul vam arreplegar algunes parèmies a soterrar, barrejades amb reivindicacions:

Hi va haver una dona que estava orgullosa perquè…

I una reflexió:

A VIURE, I A GAUDIR DE LA VIDA, QUE SON DOS DIES.

Arreplegat el 01/12/2019 a El Verger.

Estem molt contents de la representació de El Verger, va ser molt fructífera. El públic va ser molt receptiu a la nostra proposta, i, a banda de facilitar-nos el fer una molt bona representació, ens va omplir el nostre bagul de parèmies per a soterrar, que és la finalitat de la representació, trobar totes les expressions que fan violència verbal contra les dones i tancar-les per a sempre.

Ens van deixar este bon grapat de males paraules, algunes d’elles no les teníem encara, i ja era hora de que les que tancarem dins del bagul:

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

I com a públic conscient que son, també ens van deixar estes reivindicacions, barrejades amb elogis:

• 

Al Verger acabem la gira de 2019 de “El Palau de Parèmia”, a veure que ens depara 2020.

Arreplegat el 30/11/2019 a Beniarbeig.

La de Beniarbeig també va ser una actuació ben propera, el públic va riure i es va emocionar, al menys això deien les seus caretes, que veiem ben a  prop.

Ens van deixar açò per tancar al bagul:

• 

Açò per a conservar en la nostra bústia violeta:

• 

I açò, que ja ens ho havien deixat anteriorment, que… vosaltres on ho posaríeu?

• 

També ens van deixar patent que el que havíem vist en les seus cares era ben cert:

• 

Per si no ho sabíeu, la nostra obra, a més de ser reivindicativa i tindre moments molt dramàtics, es divertida.

Arreplegat el 24/11/2019 a La Xara – Una actuació plena d’emocions.

A La Xara es vam trobar a una població molt compromesa amb el feminisme, impulsat des de l’Ajuntament, i ens van posar els pels de punta amb l’acte reivindicatiu que van fer abans de la nostra representació, on, després de llegir el manifestes oficial, es va retré homenatge a cadascuna de les dones assassinades en el que portem d’any a l’estat espanyol, llegint un per un els noms, les dates i la forma en que va morir, cadascuna representada per una persona diferent del públic.

Aquest homenatge ens va donar una força i emoció especial per a començar la nostra representació, i amb el públic molt a prop.

Al final de la representació vam arreplegar estes parèmies per a tancar per sempre en el nostre bagul:

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Hi va haver qui les va voler enterrar totes en una:

• 

• 

També ens van deixar esta que vosaltres jutjareu si es per a soterrar o per a conservar, a més amb l’aclariment igualitari que fa qui la escrit:

• 

 I no van faltar les reivindicacions:

• 

De vegades no cal anar a un gran teatre per a fer una gran representació, un públic nombrós, proper i afectuós, en una sala petita, és una regal preciós per a les actrius i actors.

Arreplegat el 19/11/2019 a Altea – El Palau dins del Palau

El 19 de novembre, encetant les actuacions commemoratives del 25N, DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES, varem tindre l’immens plaer d’actuar al Palau d’Altea, i així el nostre Palau de Parèmia es va poder lluir en un verdader palau de les arts escèniques.

Va ser una gran actuació còmoda i tranquil·la, i on va poder lluir el nostre esplendor.

El públic ens va deixar estes parèmies, que pensem tancar per sempre al nostre bagul, encara que hi haja dos versions de la mateixa:

• 

• 

• 

Ens van deixar una reflexió:

I també ens van dedicar algun elogi:

Ja tenim ganes de tornar al palau.

Arreplegat el 03/03/2019 a Museros

En la nostra primera incursió a Valéncia hem gaudit de fer una actuació on les emocions van estar a flor de pell. Gràcies a la població de Museros per acudir a veure’ns, i al públic de fora que va voler desplaçar-se fins allí per gaudir de la nostra representació, alguns d’ells persones molt il·lustres.

Varem fer una bona arreplega de refranys, dites, frases fetes i brofegades que varen omplir el nostre bagul.

Nosaltres en vam haver de dipositar una, ens va fer agre el cafè, mentre acabàvem de dinar, en veure-la en un sobre de sucre, en una d’eixes frases tant intel·ligents que de vegades els il·lustren.

Sobre de sucre

La majoria d’elles encara no les teníem. De la que ve a continuació tenim una versió de cada poble, segons el llenguatge autòcton.

També va ha haver qui va voler soterrar una mala experiència, esperem que aquesta dona puga desfer-se del mal record: