Bo, poquet i sovintet…

ARLEQUÍ.

Buscant la Jésica a qui li dedica els primers versos

Jesica! Jeeeeeessssiiiiiiii! Jeeeeesssiiiii!!

Al públic: No ‘tà!

Busca

Jeeessiiiiiiiii…

Se la imagina en algun punt

Mira, Jesi, que volia dir-te que…

“Bo, poquet i sovintet

és al cos profitoset”

I això no cal oblidar

que és màxima molt sabuda

que per a tot ser humà

pot ser-li de molta ajuda.

COLOMBINA

Que les coses sempre són

bones fetes amb dretura

amb trellat i gran mesura

que és com va rodant el món.

ARLEQUÍ

Bo, poquet, i sovintet

és menjar que mata gana,

no deixa greix ni clariana

i aporta allò justetet.

Ho tens clar, Je-si-caaaa?

COLOMBINA

I ara, trencant el dir:

La dissort o la desgana

o l’atzar o la nirvana

o aquell estrany elixir…

ARLEQUÍ

tots ells poden decidir

la sort d’una dona afgana

quan ha de triar,

COLOMBINA – qui mana,

ARLEQUÍ – si  ha de viure

COLOMBINA – o  morir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s