ARLEQUÍ.
Buscant la Jésica a qui li dedica els primers versos
Jesica! Jeeeeeessssiiiiiiii! Jeeeeesssiiiii!!
Al públic: No ‘tà!
Busca
Jeeessiiiiiiiii…
Se la imagina en algun punt
Mira, Jesi, que volia dir-te que…
“Bo, poquet i sovintet
és al cos profitoset”
I això no cal oblidar
que és màxima molt sabuda
que per a tot ser humà
pot ser-li de molta ajuda.
COLOMBINA
Que les coses sempre són
bones fetes amb dretura
amb trellat i gran mesura
que és com va rodant el món.
ARLEQUÍ
Bo, poquet, i sovintet
és menjar que mata gana,
no deixa greix ni clariana
i aporta allò justetet.
Ho tens clar, Je-si-caaaa?
COLOMBINA
I ara, trencant el dir:
La dissort o la desgana
o l’atzar o la nirvana
o aquell estrany elixir…
ARLEQUÍ
tots ells poden decidir
la sort d’una dona afgana
quan ha de triar,
COLOMBINA – qui mana,
ARLEQUÍ – si ha de viure
COLOMBINA – o morir.
El Palau De Parèmia 