A l’Auditori Teulada Moraira hem fet dues representacions, una el diumenge 21 de novembre, per a públic general, i l’altra el dilluns 22 de novembre per alumnes d’institut, amb edat a partir de 14 anys.
En la representació de dilluns hem tingut un públic meravellós, i això ens fa reafirmar-nos en la nostra convicció de que la gent jove mereix tots els nostres respectes, i que indubtablement la nostra espècie te un bon futur.
Ens han dedicat varies ovacions, d’eixes que no t’esperes, de les que seran difícils d’oblidar.
Som sabedores de que tots han fet l’activitat que els proposem d’arreplegar parèmies a les seues classes, alguns s’encarregaran ells mateixos de soterrar-les, altres les han dut al teatre, i han omplert, entre alumnes i professors, el nostre bagul justicier de parèmies que van des de allò més tradicional a lletres de cançons ben actuals i que no s’haurien d’haver escrit mai.
Ja teníem ganes de que algú s’atrevís a tirar al bagul justicier eixes cançons que nos ens fan gens de be:






En un full a doble cara trobem unes frases:

Diuen que la Sultana Aixa, mare d’Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad, més conegut pel cristianisme com Boabdil, últim Rei musulmà a Granada, el 2 de gener de 1942, en eixir de Granada, li va dir al seu fill: “No llores como mujer lo que no supiste defender como hombre”. Però això és una llegenda, realment aquesta frase no va ser mai dita per Aixa, forma part de la imaginació del pare Echevarría que al segle XVIII publica el llibre “Los Paseos de Granada”, en què pretén denigrar la figura de Boabdil. Aquesta frase la tancarem al bagul, però les altres dos del full les conservarem, encara que no sabem si es te clar que és el masclisme i que és el feminisme.
Ens han deixat un munt de fulls de quadern amb parèmies i manaments que denigren a les dones, però també al homes, perquè un home no pot plorar? També hi ha alguna per ací que continua utilitzant a les dones per insultar al poble veí. Tot això barrejat amb frases positives i d’empoderament que no soterrarem i les tindrem sempre presents:












Per finalitzar volem agrair els aplaudiments i elogis, aquest no sabem si és d’una alumna, un alumne o del professorat:

La gent jove ens dona exemple, i esperem que facen d’este mon un mon millor que el que nosaltres hem pogut fer fins ara.