Entren Jesica i Vanessa.
JESICA -Vane, tia, dis-li a ta mare que no m’obligue a menjar. Val, tia?
VANESSA –D’acord, tia, pero no m’ho tornes a dir ja més tia, que eres un plom, val? Un plom. Xica menja i viu i sigues feliç, caram! Ai, ara no trobe la clau!
A Jésica li fa gràcia l’imprevist i riu.
PARÈMIA Sense deixar l’estat congelat.
-La llengua.
VANESSA A Jesica –Qué dius? Jesica somriu.
PARÈMIA –“La llengua és la clau que obri tots els panys”
Les actrius es queden cara al públic. Arlequí i Colombina avancen el Bagul Justicier a primera fila de l’escenari. Parèmia s’alça i avança també. En primera fila tots, pausadament repetixen:
“La llengua és la clau que obri tots els panys”.
Fi.
El Palau De Parèmia 