A LA DONA I A LA CABRA, CORDA LLARGA

La tele està fent un reportatge amb una manifestació de fons.

LOCUTORA –Allà pel segle XIX, les sufragistes nord-americanes van encetar la lluita a favor dels drets de les dones. Pero, va ser la independència econòmica adquirida per elles, ja en el segle XX, junt a l’elevació del seu nivell educatiu, els fonaments que ajudaren de manera decisiva a impulsar el camí de la justícia social, del respecte a la igualdat entre les persones i de la valoració de les capacitats humanes considerades objectivament, sense prejudicis sexuals. Des del segle XIX als notres dies  s’ha avançat molt, pero la manifestació de hui encara recorda que cal seguir reivindicant el dret de les dones, tant ací com en altres parts del món.

Parèmia filla, amb un llibre davall del braç, vestida de forma moderna i elegant, saluda i s’assenta a fer classe. Algú desconnecta la tele. Ella  Adopta la mateixa postura de la mare en la lliçó de la Sección Femenina, com si fera una classe a unes alumnes imaginàries.

 PARÈMIA –Bon dia, companyes. En la darrera classe vam quedar que volíeu fer un reportatge reivindicatiu on s’ajuntara el món de les dones i la cultura tradicional. Bé, per a començar, ací tinc algunes de les notes que he trobat entre els papers que guarde de ma mare, que era una dona… especial. Els viatges que va fer, on va conéixer diverses cultures del tercer món, li van donar una visió de les coses molt curiosa. Em contava que les dones, allà i ací, tenim moltes coses en comú, i que calia ajudar-nos. I ella ho va fer, dins de les seues possibilitats. Li encantava llegir i escriure, i va arreplegar totes les receptes de cuina, els contes, els refranys, i tot allò que se li posava per davant. Ací tinc un llibret de sentències, com ella les anomenava, que poden ser-nos molt útils per a començar el nostre guió. Recorde que, de menuda, me’n recitava algunes. Totes expliquen les grans qualitats i el gran valor que tenim les dones, i ho fan d’una manera senzilla, com ho sol fer la cultura tradicional. Trau un grapat de fitxes amb les sentències N’hi ha una que m’agrada molt: “A la dona i a la cabra, corda llarga”.

ARLEQUÍ –Trau el cap per un costat del fons de l’escenari  –Que significa: a les dones deixeu-les en llibertat.

PARÈMIA –“El primer deure dels hòmens és respectar a les dones”

COLOMBINA – Eixa no cal explicar-la. És mentira o veritat?

PARÈMIA -“El que li pega a la dona, se la menja cascada”

ARLEQUÍ –El valent que gose pegar-li a la dona, se l’ha de tragar com se li quede. És, com aquell que diu que “Qui l’entorta se l’emporta”. És tracta d’una advertència.

PARÈMIA –“El que no creu a son pare, li sembla a sa mare”

ARLEQUÍ –Amb somriure picaresc –És rebel

PARÈMIA -“En la casa que mana l’home, la dona fa lo que vol”.

COLOMBINA –Clar, clar… Això ha sigut des de sempre. La dona sap com superar l’autoritat patriarcal.

PARÈMIA –“El que té filles, té fills”.

COLOMBINA –Veus? Això vol dir igualtat, igualtat! igualtat!!

PARÈMIA –“Ella és la granera…”

ARLEQUÍ –És de mala educació parlar d’una dona dient només el pronom. Cal anomenar-la amb el nom propi, en senyal de respecte. Es contesta: “Ella és la granera i tu, el mànec d’ella”. O siga, si consideres que ella no té nom de persona, tu deus ser un mànec, un tros de fusta.

PARÈMIA -“En ser lletja, cantadora”

COLOMBINA -Les dones, encara que tinguem defectes, tenim virtuts que els superen. Està clar, veritat?

PARÈMIA –“Festa de dones, collita de pets”

ARLEQUÍ –Desconcertat -A les dones, en les festes entre elles a soles, els agrada subvertir les formes convencionals. Pausa. Pensa una mica desconcertat

COLOMBINA –E se non è vero, è ben trobatto. Que també hem de saber interpretar les coses, les idees, les paraules i els refranys, veritat, Arle?

ARLEQUÍ –Veritat.

PARÈMIA –El que ve a continuació ja no m’agrada tant, és a dir, no m’agrada gens, diu: “De la dona i de la mar no hi ha que fiar”. Com pot pensar algú que les dones no som persones de fiar?

COLOMBINA –Al bagul, al bagul!

Colombina i Arlequí es posen a cantar i animen al públic a seguir el ritme amb les mans i a repetir:

Que si sí que si no

La qüestió és voler

Les paraules infames

Al Bagul Justicier

Ella pren la fitxa de mans de Parèmia i la tira al bagul seguida d’Arlequí. L’escena dels refranys queda congelada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s