ARLEQUÍ

ARLEQUÍ -Cantant –Lauraaaaa, Lauraaaaa, Pepaaaa, Pepaaaaa, Marriiiiiiiaaaaaa!

COLOMBINA –Qué et passa?

ARLEQUÍ -No  res, que estic content.

COLOMBINA –I tots eixos noms?

ARLEQUÍ –De xicones.

COLOMBINA –Sí, ja sé que són noms de dona; no són noms d’herbes, no, pero tenen algun significat?

ARLEQUÍ –Significat…? Que si volen dir alguna cosa?

COLOMBINA –Exactament, sabut.

ARLEQUÍ –Fent-se l’interessant No… No sé… potser sí… o potser no… ¿No t’haurà entrat de repent alguna estranya gelosia a inundar-te el cor de pensaments desficiosos i d’idees estremidores que et punxen i et burxen i et fan pensar les coses més inversemblants que eixistir puguen?

COLOMBINA –Com és que, de quan en quan, t’entren eixes rabinades verbals tan estranyes?

ARLEQUÍ –A mi…? Pero, a tu et pareix bé preguntar-me eixes coses?

COLOMBINA –Ja estàs intentant atacar-me la moral? Sí, a mi em pareix bé totes les coses que faig, totes. Alguna al.legació?

ARLEQUÍ –No, no, cap, na Perfecta Qualitat Extrema. Cap al.legació, no, cap. Escolta, trencant el dir, tu, com estàs de faena?

COLOMBINA –Extranyadíssima De qué…?

Desapareixen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s