ENTRE MARIDO Y MUJER, NADIE SE DEBE METER

Jesica toca el timbre d’un intèrfon, li contesta una veu de senyora major.

 JESICA – Està Laura?

VEU SENYORA – No, qui és?

JESICA – Sóc Jesica.

VEU SENYORA – No conec cap Jésica. S’ha equivocat.

JESICA – No, no… Espere. Sóc la xica que ella va denunciar l’altre dia…

VEU SENYORA – Que ella va denunciar…?

JESICA – Sí, pot obrir, per favor?

VEU SENYORA – No. Estic fent el sopar i no puc entretindre’m. Ho lamente.

JESICA – Per favor, òbriga’m. Només seran una minuts. He d’aclarir una cosa.

VEU SENYORA – Jo a vosté no la conec de res.

JESICA – Pero, la seua néta, sí.

VEU SENYORA – Si ja li he dit que no està!

JESICA – Sí que està! I no es lliuraran de mi. Díga-li a la seua néta que la perseguiré fins que retire la denúncia.

VEU SENYORA  – La meua néta no ha denunciat a ningú.

JESICA – Sí, va cridar a la policia perque va vore que el meu home em pegava, i quan van vindre, com jo tenia la cara plena de sang, se’l van endur, per més que jo els jurava que no havia passat res. Ho entén, senyora?

VEU SENYORA – No molt. O siga, que ella va evitar que l’animal del seu home la matara i… pero, qué vol de la meua néta?

JESICA – Que retire la denúncia.

VEU SENYORA – Pero, si ella no va denunciar res. Només va cridar per a dir que un home estava matant una dona.

JESICA – Sí, pero és que ell té els papers en tràmit i me l’enviaran al seu país…

VEU SENYORA – Millor, filla meua, la manera més segura d’evitar que a la pròxima palissa et mate.

JESICA – No, si se l’enduen sóc jo qui es morirà. No puc viure sense ell, comprén, senyora? És el pare dels meus fills! Comprén?

VEU SENYORA – Que siga el pare dels seus fills, sí que ho entenc, pero… res més.

JESICA – És que no hi ha res més que entendre, només que la seua néta diga que no va vore res.

VEU SENYORA – O siga, que vosté pretén que conte una mentira. En la meua família entenem que contar mentires és cosa de pusil.lànimes, i la meua néta, li puc assegurar que no mentirà. Mire, deixe les coses com estan. D’eixa forma, eixe animal no tindrà una nova ocasió per a matar-la. No li sembla bé?

JESICA –No… Si ell és boníssim, senyora… pero… eixa volta se’n va passar de la ratlla…Això és tot…

VEU SENYORA –Mire, la deixe que senc olor de socarrat

JESICA – Es gira cap a un costat pensa haver vist Laura i arranca a córrer.- Laura,Laura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s