UNA FILLA I UNA MARE, DOS DIMONIS PER A UN PARE

Parèmia, filla, molt Maruja, molt desarreglada, planxa camises, pantalons…de papà. La filla posa un botó en camisa de papà.

 VANESSA.- Escolta, mare, com vas conéixer al pare?

PARÈMIA FILLA.- Oi! I a qué ve ara eixa pregunta?

VANESSA.- No sé… Sempre he sentit curiositat per saber-ho.

PARÈMIA F.- En l’autobús.

VANESSA.- En l’autobús…?

PARÈMIA F.- Sí, Vanessa, sí. De qué t’estranyes? Ni que t’haguera dit que el vaig conéixer en un puticlub!

VANESSA.- No… Ja…pero… és que jo… sempre havia pensat que havia sigut d’una forma més… romàntica.

PARÈMIA F. Clar, filleta, és que tu eres de la generació audiovisual i heu vist molt de cine. És mentira o veritat ?

VANESSA –Pot ser que cadascú tinga els seus defectes, com ara… tu estàs xapada a l’antiga.

PARÈMIA –Ma mare em va educar aixina, i no pense canviar.

VANESSA.- Un dia m’has de contar la història de la iaia Parèmia ben contada, pero ara explica’m  el vostre idil.li romàntic.

PARÈMIA F.- És un destarifat!

VANESSA.- Oi! I això qué té de romàntic?

PARÈMIA F.- Per això em vaig enamorar d’ell.

VANESSA.- Per ser un destarifat? Oi, mare…! De veritat que no t’entenc gens, gens, gens.

PARÈMIA F.- Hi havia una festa, jo me n’anava a ballar, havia quedat amb uns amics, i ell era amic de no sé qui, i l’havien convidat. En l’autobús ja em va mirar de reüll un parell de voltes, i jo vaig pensar: -Xica, Parèmia, a  este li planxaries tu les camises com no li les planxa ni sa mare. I mira si no era de bona veritat…

VANESSA.- Per cert, parlant de festes, a la nit em deixaràs anar a la discoteca? He quedat amb Jésica.

PARÈMIA F.- Per mi, bé, pero hauràs de preguntar-li-ho a ton pare.

VANESSA.- Sense problemes. I… qué més?

PARÈMIA F.- Em va treure a ballar un vals i em va demostrar que tenia tant de ritme com un cudol: un desastre! Ara, només em va posar la mà a l’esquena, ja em vaig dir jo per a mi: A este li prepararàs tu uns guisaets que es xuplarà els dits la resta de la seua vida. És mentira o veritat?

VANESSA.- Oi, deixa els guisaets, dona! Ara que començava a trobar-li el romanticisme… Que bonic això que et posara la mà a l’esquena…

PARÈMIA F.- El romanticisme va durar a penes. Al poc de casar-nos van tancar la fàbrica, i, au, al carrer!

VANESSA.- Ala! I de qué vivíeu?

PARÈMIA F.- Em vaig posar a treballar jo. A vore quin remei! En acabant, vam demanar diners prestats perque a ton pare li feia il.lusió tindre un negoci propi; i el va tindre. Va posar un taller de reparació de bicicletes. Pero, van vindre les motociclets i els cotxes, i ton pare va ser incapaç de canviar de materials i d’apendre a reparar les bestioles noves que apareixien al mercat.

VANESSA.- I… un desastre.

PARÈMIA F.- Molt ben dit. I jo que em pose  a treballar de nou. Pero, un bon dia em vaig decidir a explicar-li que no estava fet per als negocis sinó que s’havia de dedicar a ser funcionari. Em va costar, pero el vaig convéncer.

VANESSA.- Ai, si no arriba a ser per tu…

PARÈMIA F.- No sols darrere de cada gran home  hi ha una gran dona, com se sol dir, darrere de cada home, o hi ha una dona, o… ixen amb la roba plena d’arrugues al carrer, filla meua. És mentira o veritat?

VANESSA.- Ai, com eres! Estàs feta un dimoni. Escolta, per cert, com diu el refrany que “una filla i una mare…” Tu creus que tu i jo som dos dimonis? Ací, planxant-li la roba i posant-li botons, ningú ho diria, veritat?

PARÈMIA F.- Jo no sé tu, filla meua, pero, jo em considere una diablessa, que és un concepte diferent que tu, que eres la més moderna, hauries de saber. Deixa ja els botons que anem a parar taula.

VANESSA.- A parar-Li la taula, voldràs dir.

PARÈMIA F.- Això: a parar-li la taula .

VANESSA.- Sort que el pare té dos dimonis dins de casa, si arribem a ser dos àngels…

PARÈMIA.- Diablesses, filla meua, diablesses… Au, a parar-li la taula al rei.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s