INTRODUCCIÓ

La llibertat de l’altre constituïx el fonament del meu ésser. 

Pero, precisament perque existisc gràcies a la llibertat de l’altre, no posseïsc gens de seguretat, i em descobrisc en perill davant la llibertat de l’altre.”

SARTRE, Jean Paul. L’Être et le Néant Ed. Gallimard, Paris, 1943

 

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA ÉS IDEOLÒGICA

Encara que el problema de la violència de gènere té dos parts: a) la de l’home contra la dona, b) la de la dona contra l’home. La primera és, sense dubte, la que, estadísticament, és la més gran i amb més necessitat de trobar solucions. Si intentem entendre com i/o perqué es produïxen, trobarem que la segona pot ser una reacció a l’agressió masclista, o també, el fruit de la maldat que pot habitar en qualsevol ésser humà, i  per tant, en una dona també. La primera, a més de poder pertànyer també a aquella categoria citada de la maldat humana, és, sens dubte, el fruit d’una ideologia, d’una weltanschauung, o concepció del món que ve donada per l’entorn, per la filosofia patriarcal, masclista, que és la gran base que li dóna l’enorme força destructiva que té. I la ideologia pot canviar, no és fàcil, pero sí que és possible, i, esperem que, probable. I un mitjà per a aconseguir el canvi ideològic és, indubtablement, l’educació.

Encara que, des d’un punt de vista estricte, resulta difícil definir la paraula ‘educació’, podem arribar a l’acord que tampoc pot haver acte educatiu sense llenguatge, sense comunicació. I una de molt arrelada és la que es transmet per la via dels refranys i les frases fetes que han esdevingut popular i formen part del nostre cabal cultural. Eduquen, formen, donen, o faciliten, una sèrie de pautes de conducta que tots i totes conscientment o inconscient duguem en el nostre bagatge vital perque les hem interioritzades.

Pero, hi ha frases fetes, refranys i parèmies, altrament anomenades proverbis, màximes o sentències morals, que no mereixen estar contingudes en allò que entenem que és el gran palau de la cultura tradicional. I eixe és un dels primers objectius del nostre treball: expulsar-les, traure-les definitivament del lloc honorífic on es troben. No són dignes d’estar en els refranyers.

Hem de ser conscients dels grans avantatges, pero també del gran perill que tenen els refranys i les frases fetes. A diferència d’allò que es pot entendre per ‘educació’, que sempre té un poc, o un molt, d’imposició, de duresa, de doblegament de voluntats i d’idees, el refrany i la frase feta s’imposen d’una manera suau, amb formes delicades –de vegades, amb ritme i rima, i tot- pero, a espai amb les formes que transmeten idees i intenten imposar conductes. Hem d’aguaitar detingudament quina és la finalitat que pretenen, encara que (i molt especialment per això) tinguen una penetració fàcil en les nostres ments i els nostres comportaments. Hem d’analitzar-los i valorar-los, i, si cal, expulsar-los del nostre bagatge cultural. Quan són suaument violents, simpàticament agressius o graciosament terroristes és quan representen el perill més gran. Actuem!

Quan la societat pren consciència dels problemes és quan pot solucionar-los, i ara, arribada l’època de la majoria d’edat del pensament reivindicatiu dels drets de les dones, hòmens i dones hem de reflexionar sobre el nostre passat, les nostres tradicions, la nostra cultura, que majoritàriament duem arrelada en els nostres esperits, a través de les vivències culturals que hem anat rebent i transmetent any darrere any, i segle darrere segle. Pensem que ja ha arribat l’hora de fer justícia. Hi ha alguns refranys que no poden seguir formant part d’allò que s’anomena el refranyer tradicional. Iniciem el camí per a acabar expulsant-los definitivament d’un lloc tan honorífic com és El Palau de Parèmia. La idea és del genial humorista Antonio Fraguas, Forges, que ja va estar treballant-la en alguns mitjans de comunicació, al qual li l’agraïm infinitament.

Amb l’excusa de presentar al públic el nostre joc teatral muntat sobre refranys, hem obert un Bagul Justicier on arrepleguem –i demanem ajuda a tots i a totes- els refranys que fan referència a les dones, o a la condició femenina, d’una manera incorrecta. La nostra finalitat és reunir-los tots i, finalment, tancar-los dins del Bagul imaginari i presentar-los, en primer lloc a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i a tots els organismes actuals encarregats de les llengües vives, de tot el món,  per tal que siguen soterrats. No volem que desapareguen els refranys i les frases fetes que condemnem, no, pretenem amagar-los amb la finalitat que no siguen usats més mai de la vida, pero volem també que siguen custodiats soterrats dins d’una gran piràmide, que desapareguen de l’ús popular en la llengua viva, pero, alhora que estiguen ben guardats per si de cas, algun dia, cal mostrar-los a les generacions futures. Acceptem la vergonya d’haver-los creat i passat de generació en generació, pero l’objectiu ara és posar un gran punt i final.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s